 |
|
< Volver
-
Conferencia col·legi d'advocats de Barcelona sobre VIDEO VIGILÀNCIA.
L'Instrucció 1/2006, de 8 de novembre, de la Agencia Espanyola de Protecció de Dades, sobre el tractament de dades personals amb finalitats de vigilància o mitjançant sistemes de càmeres o vídeo càmeres en el marc del nou Reglament de la LOPD.
Ponent: Jesús Rubí Navarrete (Director Adjunt a la Agencia Espanyola de Protecció de Dades).
Que la vídeo vigilància esta de moda va quedar patent en la Conferencia organitzada per l'Il·lustre Col·legi d'advocats de Barcelona i aquest fet es va poder veure per la trajectòria i el pes del ponent, la gran afluència de despatxos d'advocats representats, a mes d'entitats públiques entre d'altres i per suposat, la temàtica escollida que en l'actualitat esta motivant un “boom de reclamacions en el àmbit privat” segons el propi ponent, matèria que en la practica elabora nombrosa casuística de difícil solució com exposarem a continuació.
En primer lloc és important realitzar les següents precisions per enfocar de forma correcta aquesta matèria.
Primerament distingir els espais públics dels privats, els primers estan afectats per la LO 4/1997 de 4 d'agost de forces i cossos de seguretat de l'Estat gaudint de competència exclusiva en la matèria, i els segons es regeixen per la Llei 23/1992, de 30 de juny de seguretat privada, àmbit en el que ens centrarem en endavant.
¿Què s'entén per tractament de dades en la referida Instrucció? Doncs totes i cadascuna de les imatges, donat que son dades personals per associació, ja siguin únicament captades com si son arxivades, i exceptuant el so. Per tant existeix el deure legal d'inscriure fitxers sobre la mera captació d'imatges.
¿Quines vies existeixen per legitimar la informació captada o arxivada? En principi trobem tres possibilitats diferenciades. La primera és de natura legal ja que la pròpia Instrucció preveu que determinats sectors com son bancs, joieries, casinos, etc hauran d'adoptar aquestes mesures de seguretat de forma obligatòria. En segon lloc concertar la vídeo vigilància per mitja d'empreses de seguretat autoritzades i per tant amb legitimació, estem pensant principalment en Comunitats de Propietaris i un tercer supòsit més acotat, que consisteix en sol·licitar a la Agencia una autorització especial per circumstancies concretes i aquí s'està pensant en per exemple un comerç que enregistri molts atracaments.
Destacar que una de les problemàtiques en aquesta matèria és precisament la legitimació i optar per una de les tres opcions assenyalades ens facilitarien una efectiva legitimació, en cas contrari aquesta sembla inviable, pensem en que si una comunitat de propietaris decideix gestionar les seves pròpies càmeres de vídeo vigilància haurà d'obtenir el consentiment de cadascuna de les persones captades, exigència que no existeix en els supòsits anteriors.
¿Què garanties bàsiques s'exigeixen? La més rellevant son l'implantació d'una placa informativa –la pròpia Agencia proposa un model en la seva Web- que informi expressament a l'usuari que es troba en un entorn vídeo vigilat, la conservació de la informació limitada a un mes a excepció de delictes graus o investigacions obertes, el respecte al principio de proporcionalitat i finalitat que es tradueix en motivar i limitar l'ús a les raons que el van causar que habitualment son de seguretat i no per conteses per exemple veïnals, i finalment la prohibició de cessions.
¿Podrem aplicar els nostres drets d'accés, rectificació, cancel·lació o oposició? Sense cap mena de dubte, son de difícil aplicabilitat, per exemple el dret d'accés és impossible si les imatges son únicament captades, al igual que en la rectificació, en quant a la cancel·lació aquesta solament existirà per un espai màxim d'un mes en el supòsit d'arxiu de les gravacions i finalment l'oposició no procedeix directament en aquesta matèria.
Torn de preguntes
Ens sembla molt interessant destacar alguns de les informacions facilitades pel Ponent a preguntes dels oients donada la seva importància.
La previsió del nou Reglament s'estima, segons Rubí, per aquest any recordant el compromís públic realitzat pel Ministre de Justícia davant els mitjans de comunicació, pel que tot sembla indicar que el veurem néixer desprès de l'estiu.
I per concloure, una qüestió de indubtable rellevància, ¿Quin nivell de seguretat haurem d'aplicar al tractament de les imatges? Aquí la resposta del ponent va ser concloent, si estiguéssim en un psiquiàtric el nivell seria alt però en una comunitat ens trobem davant un nivell baix de seguretat. Arribem a aquesta conclusió perquè en el primer supòsit el tractament és específic i en el segon el tractament és genèric.
Extrapolat aquest criteri a altres sectors entenem millor que una nòmina o declaració de renda no té perquè considerar-se de nivell alt per existir una casella opcional referent a fins socials o l'església o per mostrar el percentatge d'una incapacitat, ja que la finalitat especifica dels esmentats documents no es tractar aquest tipus de dades.
|
|
|
